Cercar en aquest blog

dissabte, 30 de maig del 2015

Estas cosas no ocurren “porque si”




Yo espero que nadie pueda sentirse ofendido por los presumibles pitidos. No se pita a los españoles; se pita un Estado que ni nos reconoce ni nosotros nos reconocemos en él. Se pita un modo determinado de hacer las cosas. Se pita que bloqueen la libertad de poder replantear lo que la gente siente. Y además, como ha dicho Ada  Colau, preocuparse de que nadie pite es tratar de recortar una libertad más... en lugar de replantearse el motivo del descontento de tanta y tanta gente. 

Ya hace años alguien de estos que ahora (por fin!!) parece que se "van"…  se hubieran tenido que preguntar el motivo del porqué 100.000 personas silban cuando juega el Athletic Club contra el Barça, o 50.000 cuando solo sea uno de los dos.

Como siempre llegamos tarde a las cosas, y cuando faltan menos de 24 horas puedes leer de todo  en Internet, o escuchar disparates a cual más gordo. Hay alguno que es hasta kafkiano.
--Hay que suspender el partido inmediatamente después de los silbidos.
--Multar al propietario del campo.
--Jugar a puerta cerrada.
--Que suenen los tres himnos.
En fin frases las que queráis, pero ninguna con el ánimo de solucionar nada.
 
1958

Estas cosas no ocurren “porque si”, si ocurren es por algo anterior. Y si creen que subiendo el volumen se soluciona todo, (aunque se siga sin escuchar nada) tendré que pensar que alguien es un inútil.

Creo que los únicos que aquí saldrán ganando son los que venden unas camisetas con un silbato incorporado (a juego con la camiseta) o bien  otras que son aplicaciones en el móvil. Silba, el móvil silba!!


A partir de mañana por la noche ya volverán a sufrir los señores que no quieren que se silbe, por si el año que viene vuelve otra final de la Copa del Rey con uno de estos dos clubes, pero nadie solucionará nada, y no lo digo por el futbol, sino del motivo por el cual ocurre esto.





Yo no voy a ir Can Barça, ni tampoco silbaré en casa, pero sí que me gustaría que se pensase un poco en todo esto, y en el cachondeo que comporta la situación. Hace un rato veía en un bloc portugués una especie de chiste. Los que tendrían que solucionarlo (que curiosamente son los que se quejan) llevaban unos tapones gordísimos en las orejas y se reían estrepitosamente. Entre el puro, la corbata, un escudo en el traje y los tapones, ocupaban casi toda la viñeta, y  otro decía:” Reclamo mi derecho a ser mal educado, y también a ser bien educado”
Creo que muchos de ellos, al dia siguiente, aun seguirán sin entenderlo. No, no se pita a los españoles, claro que no, pero ellos seguirán pensando que se pita y se desprecia “su himno”, “su bandera” y “su rey”. Que lástima.

Aúpa Athletic!. Visca el Barça!


12 comentaris:

sa lluna ha dit...

De moment hem xiulat ...
una pena que no tots tinguem xiulet o puguem xiular, tantes barbaritats han "tocat" a molta gent.

Bon cap de setmana!
Bessets.

xavier pujol ha dit...

Ho has expressat molt bé Josep. No es xiula contra els ciutadans espanyols, sinó contra les institucions que basant-se en un centralisme ranci, ignoren tota aquella nació i cultura que no sigui la castellana.
Encara es poden imaginar que aplaudíssim a qui ens escanya políticament, i sobretot en el cas dels catalans, també econòmicament?
Els xiulets sonaran contra les institucions que els ciutadans consideren que els oprimeixen.
Potser algun ciutadà cavernari se senti al·ludit. En aquest cas, potser l'encerta. Des de la caverna mediàtica ens xiulen cada dia.

Helena Bonals ha dit...

És picar ferro fred. No hi ha més sord que qui no vol sentir-hi.

KRT ha dit...

Com bé dius, Josep, Ada Colau hi toca quan diu: "l'important no és la xiulada, sinó la causa de la xiulada". Fa 90 anys, el 1925, el camp de Les Corts ja va xiular l'himne espanyol en un amistós contra el Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català. El govern dictatorial de Primo de Rivera va sancionar el club tancant-li l'estadi durant sis mesos, prohibint-li jugar en cap altre estadi, destituint la junta directiva i desterrant Joan Gamper. Les actituds perviuen al cap de tants anys...(al final, la sanció es va rebaixar a tres mesos, per la pressió dels altres clubs espanyols, que feien bones taquilles quan jugaven contra el Barça).

Josep, espero que et milloris. Aquest matí estaves fotudet... Ànims, que t'he d'explicar com ha anat el partit i el seu entorn!

Josep ha dit...

Penso, Salluna que quan el que governa el país no et respecta, no pot pretendre que l'aplaudim. Això com moltes coses no s'atura perquè no hi ha cap voluntat de fer-ho. Si llegeixes el comentari de KRT, i la meva contestació veuràs com les coses es repeteixen per aquest motiu. No hi ha gens d'interès. Ara segur que els hi posen una multa. L'any que bé o l'altre doncs ja hi serem un altre cop. També hem de repetir que no hi ha res contra cap ciutadà de cap lloc.

petons!

Josep ha dit...

Doncs com s'ha de dir i fer perquè ho entenguin?
Tal com diu en KRT en l'any 1926 ja va passar el mateix. En aquell cas el Júpiter (era l'equip del meu barri i estava a 1a divisió)
Ho dic perquè (encara que no escoltin) repeteixo que no hi ha res contra ningú, com en l'any 1926. La gent no ho recorda o no ho sap, però els catalans si, perquè ho vivim constantment. Ara veurem com serà la multa, el que no recordo és el que va passar a València i Madrid quan també es va xiular.

Josep ha dit...

Tens tota la raó, Helena. I a més en aquest cas segur que la gent que ens posarà una multa seran els mateixos que s'encarregaran que dir els ciutadans d'altres llocs allò de "estos catalanes nos atacan"

Josep ha dit...

KRT, Moltes gràcies per la teva visita a la sortida de casa cap a l'hospital. Em va donar la sensació de què la gent em feia “el pasillu” com quant guanya el Barça.
En referencia a la xiulada (que no és la primera vegada i no serà l’última, perquè no hi ha voluntat de fer les coses d’un altra manera) Tal com dic es xiula l'himne perquè en aquest moment es fa en honor a un rei que va ser posat a dit per una dictadura i que ningú l'ha votat ... Contra els espanyols no tenim res, només que no ens sentim volguts pels governants i institucions espanyoles.

El partit del Barça /Júpiter en el meu barri era molt conegut aquest fet. El Júpiter és l’equip del barri, i per recordar aquell dia, després de la mort de Franco, un bar ho va escriure en la pissarra del “Menú del dia” també li van posar una multa. Els clients es van fer càrrec de la meitat. També va haver-hi una manifestació perquè es considerava que no tenia res a veure un fet d'una dictadura amb un altre.

Loam ha dit...

Una possible solució, en la meva modesta opinió, seria que el públic no acudís a presenciar un partit patrocinat pel rei. Això, penso jo, seria molt més coherent, significativa i eficaç que qualsevol xiulada o esbroncada.

Salut! i visca la llibertat

Josep ha dit...

Hola, Loam. Jo també penso que hi ha moltes solucions que poden substituir a la xiulada, la teva també és bona. Però crec que això és igual que els que diuen que quan hi ha un govern que no ho fa bé el millor és no anar a votar ningú. Vulguis o no la gent el votarà perquè té els seus seguidors. I aquí segurament hauria passat igual. En comptes d'anar 100.000 persones, hagueren estat 50.000 (per exemple) I el rei i el govern això els hi haguera anat de conya. No se, és un pensament.

Gràcies per vindre.
Salutacions!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

exacte! Ningú xiula al poble espanyol, clar que no! Es va xiular a unes institucions que ens ofeguen i es volen sotmesos,i ho varen fer les dues aficions, no els dona que pensar això? No clar que no, si pensessin igual veurien la realitat i això no els interessa gens ni mica.

Josep ha dit...

Bruixeta, cada dia estic més convençut que nosaltres no som d'eixe món.
Una abraçada.

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...